1 L’edat antiga
Diuen que l’ Orient té una ànima somniadora i profundament emotiva. Això fa que assoleixi grans moments.
El Càntic dels càntics forma part del conjunt de llibres poètics de la Bíblia. Canta l’amor entre un home i una dona que, expressen el sentiment i dessig amoròs.
La lírica grecollatina presenta una gran varietat de temes i unes formes molt elaborades. L’amor, la societat, l’exaltació de les coses senzilles, la recreació del mites… són motius que canten els poetes en les seves composicions.
2 L’edat mitjana
Cap als segles XI-XIII, a les terres de Provença, va aparèixer una poesia en llengua provençal. Els autors s’anomenaven trobadors i, a més de la lletra, en componien la música. Els joglars cantaven poemes als castells per entretenir la noblesa. Aquesta literatura assolí un gran èxit, sobretot en la cançó amorosa.
Hi destaquen dos poetes. No, aquests dos no són trobadors, són de més tard.
L’italià Francesco Petraca (1304-1347) és considerat el primer home modern d’Europa. El seu Cançoner canta l’amor que sent per Laura, una dona que no representa tan sols la perfecció física, sinó que reuneix intel•ligència, virtut, sensibilitat… Aquesta dona simbolitza l’amor impossible i és per al poeta una font d’inspiració però també de dolor.
Ausiàs Marc (1400-1449) formava part de la noblesa valenciana. Fou cavaller i poeta. La seva poesia reflecteix els temes que el preocupen: l’amor, la mort, les relacions de l’home amb Déu…
3 L’edat moderna
El carpe diem és un motiu literari de l’antiguitat clàssica que recuperen els autors del Renaixement. Significa que cal gaudir dels instants de joia perquè la vida és fugaç.
Al final del segle XVII comença a albirar-se l’arribada del romanticisme.
En aquesta època, hi nombren 3 autors:
Pierre Ronsard (1524-1585), poeta francès del Renaixement.
Jean de La Fontaine (1621-1695), poeta francès que escriví les Faules, fa una crítica dels comportament humans per mitjà dels animals.
Friedrich Schiller (1759-1805) fou un escriptor alemany que va conrear la poesia i el teatre. La seva obra apunta cap al romanticisme amb els ideals de llibertat i justícia i amb la presència cabdal de la naturalesa.
4 L’edat contemporània
El segle XIX
L’home romàntic té un esperit turmentat perquè els ideals que persegueix no els pot aconseguir. Aquesta inconformitat entre allò que con i allò que té el desespera i no acaba de trobar el seu lloc en el món. Creu en la pàtria i busca les arrels en el passat.
A mitjan segle XIX sorgeix el simbolisme. Els poetes simbolistes consideren que la llengua literària no és només un vehicle d’expressió del món i dels sentiments, sinó una finalitat en si mateixa. Per això donen una gran importància a l’aspecte formal del poema i al poder connotatiu i simbòlic de les paraules.
Destaquem un autor.
Charles Baudelaire (1821-1867), poeta francès iniciador del simbolisme, és considerat el pare de la lírica contemporània.
El segle XX
La poesia del segle XX presenta una gran varietat de formes i de termes: crida a la lluita i al compromís per transformar el món, canta el món íntim del poeta i reflexiona sobre l’ experiència i el sentit de la vida. Els poetes creen noves formes de poesia experimental, com el cal•ligrama o el poema visual.
En aquet segle, el llibre ens mostra dos autors:
Joan Salvat-Papasseit (1894-1924) va ser un poeta català d’avantguarda que seguí els corrents dels futuristes italians i d’Apollinaire.
L’obra del poeta grec Konstandinos Kavafis (1863-1933) revela un pessimisme i un sentiment tràgic davant la vida, salvats només per l’evocació dels amors prohibits. La fugacitat de la vida i el pas del temps són termes de reflexió importants per al poeta.
Falta alguna cosa, però força bé. Tens un Notable.

Comentaris recents