2 L’edat mitjana
Cap als segles XI-XIII, a les terres de Provença, va aparèixer una poesia en llengua provençal. Els autors s’anomenaven trobadors i, a més de la lletra, en componien la música. Els joglars cantaven poemes als castells per entretenir la noblesa. Aquesta literatura assolí un gran èxit, sobretot en la cançó amorosa.
Hi destaquen dos poetes. No, aquests dos no són trobadors, són de més tard.
L’italià Francesco Petraca (1304-1347) és considerat el primer home modern d’Europa. El seu Cançoner canta l’amor que sent per Laura, una dona que no representa tan sols la perfecció física, sinó que reuneix intel•ligència, virtut, sensibilitat… Aquesta dona simbolitza l’amor impossible i és per al poeta una font d’inspiració però també de dolor.
Ausiàs Marc (1400-1449) formava part de la noblesa valenciana. Fou cavaller i poeta. La seva poesia reflecteix els temes que el preocupen: l’amor, la mort, les relacions de l’home amb Déu…

3 L’edat moderna
El carpe diem és un motiu literari de l’antiguitat clàssica que recuperen els autors del Renaixement. Significa que cal gaudir dels instants de joia perquè la vida és fugaç.
Al final del segle XVII comença a albirar-se l’arribada del romanticisme.
En aquesta època, hi nombren 3 autors:
Pierre Ronsard (1524-1585), poeta francès del Renaixement.
Jean de La Fontaine (1621-1695), poeta francès que escriví les Faules, fa una crítica dels comportament humans per mitjà dels animals.
Friedrich Schiller (1759-1805) fou un escriptor alemany que va conrear la poesia i el teatre. La seva obra apunta cap al romanticisme amb els ideals de llibertat i justícia i amb la presència cabdal de la naturalesa.
4 L’edat contemporània
El segle XIX
L’home romàntic té un esperit turmentat perquè els ideals que persegueix no els pot aconseguir. Aquesta inconformitat entre allò que con i allò que té el desespera i no acaba de trobar el seu lloc en el món. Creu en la pàtria i busca les arrels en el passat.
A mitjan segle XIX sorgeix el simbolisme. Els poetes simbolistes consideren que la llengua literària no és només un vehicle d’expressió del món i dels sentiments, sinó una finalitat en si mateixa. Per això donen una gran importància a l’aspecte formal del poema i al poder connotatiu i simbòlic de les paraules.
Destaquem un autor.
Charles Baudelaire (1821-1867), poeta francès iniciador del simbolisme, és considerat el pare de la lírica contemporània.
El segle XX
La poesia del segle XX presenta una gran varietat de formes i de termes: crida a la lluita i al compromís per transformar el món, canta el món íntim del poeta i reflexiona sobre l’ experiència i el sentit de la vida. Els poetes creen noves formes de poesia experimental, com el cal•ligrama o el poema visual.
En aquet segle, el llibre ens mostra dos autors:
Joan Salvat-Papasseit (1894-1924) va ser un poeta català d’avantguarda que seguí els corrents dels futuristes italians i d’Apollinaire.
L’obra del poeta grec Konstandinos Kavafis (1863-1933) revela un pessimisme i un sentiment tràgic davant la vida, salvats només per l’evocació dels amors prohibits. La fugacitat de la vida i el pas del temps són termes de reflexió importants per al poeta.

Falta alguna cosa, però força bé. Tens un Notable.

El tema del poema es els caps de setmana.

Consta de 6 estrofes amb 6 versos cada una, i una tornada de 3 versos. És Els versos són decasíl·lab

La informació que transmeten les estrofes son:

Primera estrofa: demana que tots els dies siguin festius.

Segona estrofa: sap que no pot ser, però hi insisteix.

Tercera estrofa: Vol alliberar la setmana de les coses que ha fer.

Quarta estrofa: el poder treballar com un vulgui.

Quinta estrofa: Hauria de cobrar més sou, però el que li agrada es ser poeta

Sexta estrofa: No veu a la seva muller per culpa del treball.

Tornada: El treball ens treu molt de temps a canvi de pocs diners.

El poema és escrit en to greu i amb intenció paròdica. La rima es assonant i es una sextina.

Utilitza figures retòriques com les preguntes retòriques.

Maria-Mercé Marçal, ha fet aquesta sextina per queixar-se de que no pot veure a la seva estimada per culpa del treball i demana que tots els dies fossin cap de setmana.

No està ben redactat, s’havia de construir un text, no fragments sense connectar. Tampoc no has acabat d’entendre el text. Tens un 4, sent molt generós.

Ad: 1,5

Chr: 1,5

Chs: 1,5

Corr: 1,5

Qual: 1,25

Total: 7,25

Final:6,5

Tornar amb la gent estimada,
alegria i gresca al món sencer.
Vui tornar a estar amb vosaltres
i no separar-no’s amb el temps.

Tens un7.

En aquest text donaré les meves opinions sobre l’ importància de tenir pròpies idees.

Per començar, dir que si no tinguéssim idees pròpies, no podríem aprendre dels altres, tothom tindria els mateixos pensaments i no canviaríem aquest món a tal com es ara Què vol dir, a tal com és ara, no acaba de tenir sentit. Tindre les pròpies idees es molt important, tenir una personalitat pròpia i no una com la dels altres. Es bo mostrar els nostres pensaments a la gent, tenim el dret de la llibertat, la llibertat d’expressió, però també s’ha de respectar als altres i per això, quan manifestem les nostres idees als altres, em!!!! de procurar fer-ho sent conscient de les conseqüències, que segons quines idees poden arribar a fer mal als altres o mal entesos greus.

Si no mostrem les idees als altres, ara tal com funciona aquest mon, mai podríem arribar a aconseguir que les nostres idees estiguin presents, i no aconseguiríem el que voldríem.

Per això, ???? dir que es important tenir molt clares les nostres idees i mostrar-les als altres, sempre i quan sapiguem el que pot portar aquesta expressió i els seus pros i contres.

Ad: 1,5

Chr: 1

Chs: 1,5

Corr: 0,5

Qual: 1,25

Total: 5,75

text número 3: Jo era un nen de 14 anys, era ros, com el meu pare i el meu avi, tenia els ulls de color gris, gris casi verds, uns ulls no molt grans, la meva pell es molt blanca, encara que prengui el sol a l’estiu, sempre tinc la pell blanca, soc bastant alt per la meva edat, diria fins i tot que soc el noi més alt de la classe. Tinc uns braços llargs i uns dits també llargs. Jugo a l’equip de basquet de l’escola y!!!!!!!!!! ara us parlaré sobre el meu oncle.

13)Fes dues descripcions subjectives que representin sensacions contràries. Et donem els principis.

Text 1: Just obrir la porta d’aquella cambra, un càlid formigueig m’envaí. Notava una sensació de seguretat, de claror, una cambra on seria sempre segur, on no em passaria res. Vaig entrar i aquesta sensació seguí mes forta encara. Em recorda a la meva casa, un lloc on podria ser, on podria estar. Allà les penes les oblidava, notava l’alegria de l’ambient.

Text 2: Just obrir la porta d’aquella cambra, l’aire gèlid em penetrà fins al moll de l’os. Notava que el meu cos volia sortir d’aquella cambra freda, tenebrosa. No em feia gens de gràcia l’aspecte que tenia en la decoració, un aspecte bonic que arribava a ser desagradable alhora, tenebrós, fosc. La porta d’entrada donava un aire maligne a aquella sala, un aire gens amigable, se’t treien les ganes de seguir observant aquell pati fosc.

” Un dia qualsevol foradaré la terra
i em faré un clot profund,
perquè la mort m’arreplegui dempeus,
reptador, temerari.
Suportaré tossudament la pluja
i arrelaré en el fang de mi mateix.
Quiti de mots, em bastarà l’alè
per afirmar una presència
d’estricte vegetal.
L’ossada que em sustenta
s’endurirà fins a esdevenir roca
i clamaré, amb els ulls esbatanats,
contra els temps venidors
i llur insaciable corruptela.
Alliberat de tota turpitud,
sense seguici d’ombra,
no giraré mai més el cap
per mirar enrera. “

Així que, creiem que el millor pot ser portar-ho a judici i que el jutge redacti (una custòdia compartida)uns fulls amb el dret  la possessió del cap als dos, favorable per a cada banda, cap a ell i cap a mi. Doncs, molt em temo que haurà de ser així, però, ja que mai ens posem d’acord, el meu ex i jo.

Ad:1,5

Chs: 1,5

Chr:1

Corr:1

Qual:1,5

Total: 6,5

Final: 5,25

Sembla absurd que ens amoïnem tan per un gos, però aquest l’hem tingut des de fa temps i li hem agafat molt de amor. Jo l’únic que vull es que com treballo entre setmana, que el pugui veure a la nit i els caps de setmana, però si en Simon el vol per els caps de setmana treure’l  a passejar, jo mai el podré treure, tan sols quan arribo de la feina, però ja es massa de nit i també hi fa molt de fred. Després el Simon treballa els dilluns, els dimarts, els dijous i els divendres per el matí, i jo li he dit que se l’emporti ell els dimecres i els divendres a la tarda i dret a visites??, però em diu que no, que ell vol el cap de setmana per que els altres dies te que!!!!!! descansar, no entén que jo també treballo i em treu els dies que puc cuidar plenament al gos.

Així que, creiem que lo millor es portar-lo a judici i que el jutge mani una custodia cap als dos, favorable per a cada banda, cap a ell i cap a mi. Doncs molt em temo que tindrà que!! ser així, però es que mai ens posem d’acord P els dos.

És una mica embolicat, no és gaire clar ni coherent. Costa entendre què estàs contant.Torna-t’ho a llegir i veuràs. Has de parar compte, després d’escriure una cosa has de rellegir-ho a vejam si s’entén bé.

Ad: 1,5

Chs: 1

Chr: 0

Corr: 0

Qual: 1,5

Total:4